OLORS DE FRED

Ara que fa fred m’agrada passejar pel poble a la poqueta nit. Les olors que ixen de les llars és totalment diferent als de la resta de les estacions. També són diferents als olors que es poden sentir a una ciutat. Allí, la pudor del fum dels automòbils ho ompli tot, sense deixar pràcticament espai per a altres olors més gratificants per a les nostres pituïtàries, a no ser que estiguem damunt del focus d’on ix eixa olor més agradosa. Al poble en canvi això no passa. El fum de les llars rega a manta els carrers i escampa per tot arreu l’olor dolça de la llenya de garrofer i d’olivera, o la més agra de taronger. També em desperta la gana quan pel nas m’entra l’olor de les xulles a la brasa o de l’embotit torrat quan en algun lloc del carrer estan preparant el sopar.
Temps de fred i temps de fum. I també de cacahues i moniatos torrats.

EL MÀGIC INFLUX DE LA LLUNA

El dia de Tots Sants està assenyalat en el calendari dels llauradors com la data en la què es deuen sembrar les faves, i si cau en lluna vella, millor que millor, i si damunt es divendres, aleshores com aquell que diu, al sendemà ja pots anar a collir-les. Ara estem començant el cicle de lluna nova, així és que no sé si les faves que he sembrat este matí eixiran i les podré fer sacsades amb una llonganissa roja, o hauré d'anar a collir-les als congeladors de Mercadona.
Jo soc mols escèptic envers la lluna a l'hora de fer les feines del camp. Diuen que de veritat influïx i jo no soc ningú per discutir els coneixements ancestrals dels nostres vells, però...
Si sembres els alls en no sé quina lluna, se n'ixen de terra; si talles les canyes en no sé quina lluna, es fan negres i es podrixen prompte; si talles la llenya en no sé quina lluna, es corca de seguida; si traus el fem en no sé quina lluna, s'ompli de cucs i es fa mal bé...
En fi, pareix que la lluna ens influïx més del que ens pensem... o no.