07 de setembre, 2010

FOC

Tristor, eixe és el sentiment que es sent quan u contempla els devastadors efectes d'un incendi forestal des de fora, i quan dic des de fora vull dir com a espectador. Perquè el sentiment més fort que es sent des de dins, i quan dic des de dins vull dir com a element actiu en les tasques d'extinció, és el d'impotència. De bon matí, quan m'he alçat, ja he percebut, dins de ma casa, l'olor inconfundible de la muntanya encesa. Corrent m'he abocat a la finestra: una prou espessa boira de fum ho embolicava tot, afortunadament no es veien flames a les muntanyes de l'esquena del poble. Després he eixit al terrat, tampoc es veia foc per l'altra banda. Quan he pujat al cotxe per eixir a la feina, no feia més que mirar d'on venia eixe espés fum. Finalment, quaranta dos quilòmetres més lluny, he arribat al seu origen. Just prop, massa, d'on anava a treballar. La gent havia sigut desallojada, al meu amic l'havia denunciat la guàrdia civil per negar-se a abandonar sa casa, ens ha fotut, i això que les flames encara estaven prou lluny d'allí. Afortunadament, prompte s'ha fet de dia i els mitjans aeris, molts, han acudit a apagar les flames. I ho han aconseguit, al menys, en el front que s'estenia des d'Agullent fins a Benissoda. Mai havia vist tants mitjans aeris apagant un incendi: helicòpters, dromaders, airtractors i, a mitjan matí, fins a cinc hidroavions que ben prompte s'han fet amb les maleides flames. També molta gent s'ha ficat a la feina, brigades, soldats, voluntaris i fins i tot algun particular ha llogat gent per defensar les seues propietats.
Ara, el foc s'esten cap a Bocairent i Fontanars. Des de ma casa, quaranta dos quilòmetres més lluny, veig una columna de fum córrer de pressa, espentada pel ponent, cap a la mar. Per a algú la nit va a ser molt llarga, massa.
Abans de penjar esta entrada, me n'he recordat de Vicent, un excel•lent ferrer que vaig conéixer este estiu. Vicent, a part de ser un bon tio, és escultor. Un dia em va ensenyar, tot orgullós, unes fotografies de les seues escultures en ferro, fusta i pedra, exposades entre els pins que voltegen sa casa, una casa de fusta. Li he cridat perquè em va dir que sa casa estava prop d'Ontinyent. Estava dessolat.