17 de juliol, 2008

PANTALONS LLARGS

Tinc una veïna nova. Per desgràcia només la veig quan ix al terrat a estendre la roba. Aleshores m'amague darrere de la cortina i l espie com si fóra un xiquet que mira pel badall de la porta una pel.lícula que els seus pares li han prohibit vore i l'han enviat a dormir.
D'esta veïna que tinc, estàvem enamorats un amic meu i jo quan erem xiquets i ella una adolescent (deu tindre uns quatre o cinc anys més que jo), i l'espiàvem, igual que faig jo ara, quan anava a passejar per la carretera amb el seu nuviet, i a amagatotis, es besaven. Nosaltres aleshores juràvem venjança per un afrentament tan gran que feia al nostre amor platònic, i ideàvem per a l'intrús les més perverses tortures i execucions capitals.
Hui continua igual de guapa i atractiva, sinó més; i és tot un deler contemplar-la enganxant a l'estenedor eixes robes interiors tan sensuals que deu portar tan arrimadetes al cos i que es componen d'uns filets i uns bocinets de tela.
"Pantalons Llargs li déiem" perquè en una època quasi exclusiva de faldes, ella sempre portava pantalons llargs, tant d'hivern com d'estiu. I ara la tinc a quatre camallades... però inabastable.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Excelente, me gusto tu blog, recibe un cordial saludo.

maria gemma ha dit...

... un regal per a la vista... però vés amb compte que no t'enxampi espiandola... o no et vagi a passar com a un veí... d'estiu... que per caminar espiandome per poc cau des de la terrassa...
Una abraçada

Corpi ha dit...

I a tu bé que t'agradira que t'espiara. Ja m'agradaria veure't per un foraet.
Una besada