31 d’agost, 2008

XAMBITER I XÀMBIT


Fa uns quants anys existia la figura del xambiter. Era l'home que anava pels pobles amb un carret on guardava un perol ple de gelat. L'home anava pels carrers i els que el veien anaven i li compraven un xàmbit. Un xàmbit era un gelat que consistia en un tros de gelat que es posava entre dues galetes i es menjava a mos redó.
Tant les paraules xàmbit com xambiter no les trobareu a cap diccionari, jo al menys no les he trobades, i es que estos mots només apareixen en el vocabulari popular.
La paraula xàmbit es un valencianisme produït per la dicció, quasi impronunciable, de la paraula anglesa "sandwich" que en valencià es entrepà o sandvitx.
Per analogia, al gelat se li va dir sandvitx o xàmbit, perquè el gelat es posava entre mig de dos galetes a l'igual que el formatge es posa entre mig de dues rosques de pa.
Posteriorment jo recorde que quan era menut, a este gelat li déiem "corte", perquè el gelat es tallava amb un ganivet abans de posar-lo entre les galetes.

10 comentaris:

Nür ha dit...

Els meus pares són d'un poblet d'Alacant, que, a pesar de no voler saber res del valencià, fa servir un fum de valencianismes. A l'estiu, després del bany en la piscina al camp dels meus avis, aguardavem al "Chambilero" per comprar-li un "chambi" per berenar. Quins records!
Petons,
Nür

Corpi ha dit...

El més curiós és l'origen de la paraula.

El descrèdit ha dit...

Ja ens comentaràs que tal l'Ébano de Kapuscinski... és un dels que em queden per llegir.

Corpi ha dit...

Sense cap dubte és el millor llibre que he llegit mai. Gràcies a ell vaig conéixer l'autor i m'he llegit tots els seus llibres publicats a Espanya. Si algun dia vols viatjar a l'Àfrica, és precís abans llegir este llibre.

Mariano Ferre ha dit...

A Bocairent encara existeix una familia que es diuen els xambiteros, perque no fà molts anys venien xambits.

Mariano Ferre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere Blai ha dit...

Els meus "uelos" usaven el terme, però supose que anirà perdent-se, perquè ja no hi ha xambiters.

Vent d Cabylia ha dit...

Crec que sí que la pots trobar a una mena de "diccionari". Si no em falla la memòria (que podria ser) em sembla que el vocable ix a "Valencià en perill d'extinció" o "Les nostres paraules" de l'insigne Eugeni Salvador Reig.

Corpi ha dit...

Gràcies per la ressenya.

mediterrania64 ha dit...

Mai no oblidarem els meus germans i jo el xambitero.

Sí, no deiem xambiter, al de Villalonga li cridavem "El xambitero" i podies demanar-li el xàmbit de un o dos sabors i dues mesures, single o doble.

Tenia el cap molt gros (de fet el té, perquè encara viu) i... bé, un altre dia contaré qué té també gros, segons diuen al poble, i que fou la raó per la qual bla bla bla no va voler oferir-li els seus serveis, servicis? No sé com es dirà.

Una forta abraçada. M'agrada el teu bloc.