07 de setembre, 2010

FOC

Tristor, eixe és el sentiment que es sent quan u contempla els devastadors efectes d'un incendi forestal des de fora, i quan dic des de fora vull dir com a espectador. Perquè el sentiment més fort que es sent des de dins, i quan dic des de dins vull dir com a element actiu en les tasques d'extinció, és el d'impotència. De bon matí, quan m'he alçat, ja he percebut, dins de ma casa, l'olor inconfundible de la muntanya encesa. Corrent m'he abocat a la finestra: una prou espessa boira de fum ho embolicava tot, afortunadament no es veien flames a les muntanyes de l'esquena del poble. Després he eixit al terrat, tampoc es veia foc per l'altra banda. Quan he pujat al cotxe per eixir a la feina, no feia més que mirar d'on venia eixe espés fum. Finalment, quaranta dos quilòmetres més lluny, he arribat al seu origen. Just prop, massa, d'on anava a treballar. La gent havia sigut desallojada, al meu amic l'havia denunciat la guàrdia civil per negar-se a abandonar sa casa, ens ha fotut, i això que les flames encara estaven prou lluny d'allí. Afortunadament, prompte s'ha fet de dia i els mitjans aeris, molts, han acudit a apagar les flames. I ho han aconseguit, al menys, en el front que s'estenia des d'Agullent fins a Benissoda. Mai havia vist tants mitjans aeris apagant un incendi: helicòpters, dromaders, airtractors i, a mitjan matí, fins a cinc hidroavions que ben prompte s'han fet amb les maleides flames. També molta gent s'ha ficat a la feina, brigades, soldats, voluntaris i fins i tot algun particular ha llogat gent per defensar les seues propietats.
Ara, el foc s'esten cap a Bocairent i Fontanars. Des de ma casa, quaranta dos quilòmetres més lluny, veig una columna de fum córrer de pressa, espentada pel ponent, cap a la mar. Per a algú la nit va a ser molt llarga, massa.
Abans de penjar esta entrada, me n'he recordat de Vicent, un excel•lent ferrer que vaig conéixer este estiu. Vicent, a part de ser un bon tio, és escultor. Un dia em va ensenyar, tot orgullós, unes fotografies de les seues escultures en ferro, fusta i pedra, exposades entre els pins que voltegen sa casa, una casa de fusta. Li he cridat perquè em va dir que sa casa estava prop d'Ontinyent. Estava dessolat.

8 comentaris:

Enric Senabre ha dit...

Sembla que aquesta vegada s'ha salvat la part central, però van per ella. No pot ser tenir un paradís sense construir ni explotar en ple País Valencià. Aquest País ha de ser un infern de ciment i asfalt o no pot ser res.

Pepe del Montgó ha dit...

Jo he viscut moments terribles en Xàbia quan es cremava per poder urbanitzar després. El pitjor era veure l'alcalde i altres regidors tan nets i tranquils quan jo baixava tot esgarrapat i ple de cendres.

Núria Borràs ha dit...

L'olor de muntanya cremada de què parlaves al començament del relat em fa entrar un sentiment d'angoixa i tristor ben difícil d'esvair.

Marc Gomar ha dit...

Al Benicadell en vam patir un a principis dels noranta que em va deixar marcat. El foc, quan el veus de lluny o per la tele, no impacta ni dol tant com quan acaba amb aquelles serres que, visites o no, fan tanta companyia. Espectaculars fotos.

Anònim ha dit...

qrjqbwcikulbnrswskjg, justin bieber baby, iwwhfjb.

Óscar Pardo de la Salud. ha dit...

Estimado amigo, yo tuve la experiencia de vivir muy de cerca el nefasto incendio que asoló los bosques de la comarca de Molina, en la provincia de Guadalajara, y donde además de arder más de 13.000 hectáreas murieron 11 personas, allá por julio de 2005; y lo recuerdo como algo espantoso, algo terrible con lo que no había forma humana de luchar.
La impotencia y la indignación se apoderaban de todos los que allí estábamos ante la catástrofe que estábamos viendo.
En fin lo peor de todo esto, es que la mayoría de los mismos son provocados por la mano humana.
Un saludo.

Anònim ha dit...

I am curious to find out what blog platform you have been working with? I’m experiencing some small security problems with my latest site and I’d like to find something more risk-free. Do you have any suggestions?

[url=http://srtisi.cfamedia.net] pay day loans[/url]

payday loans

Anònim ha dit...

Sens dubte que desitgi per lliurar un concepte ràpida de donar-li les gràcies pels consells i suggeriments bonic que està publicant en aquest lloc web. El meu temps a Internet apareixen fins ara ha estat recompensat amb estratègies útils per a l'intercanvi amb la meva família i amics. Em diuen que estem fet els lectors són realment la benedicció de viure en una comunitat molt útil amb algunes persones grans amb punts profunds. Realment em sento molt agraït d'aconseguir descobrir la pàgina web i apareixen per davant d'un munt d'altres moments divertits de llegir aquí. Gràcies molt de nou per una bona quantitat de coses.