31 de gener, 2009

PER LA MUNTANYA

Hui, després de l'aturada hivernal, he tornat amb el meu fill a passejar per la muntanya, per desgràcia la menuda se n'ha anat amb sa mare de compres. Des que este tenia tres anys, i ja està apunt de fer-ne deu, tenim la sana costum dels dissaptes per les vesprades, si fa bon oratge, anar a passejar o a investigar, com diu ell, per les muntanyes del voltant del poble. Ja no ens queda cap cim per pujar; fins i tot hi ha llocs pels quals hem passat i que un adult no ho faria per res del món.
L'objectiu de passejar per la muntanya amb el meus fills no és només el de gaudir de la natura i respirar aire pur durant unes hores, sinó l'aconseguir, encara que siga un poc, que comprenguen com funciona esta perquè la puguen respectar. La curiositat innata dels xiquets els porta a preguntar-ho tot: esta pedra per què té eixos colors?, quin mineral és este?, quina brossa és eixa i per a què servix?, este fòssil com es diu?, trobarem un os de dinosaure?... Hui, per exemple, amb el xiquet que és molt despert, hem parlat des de l'origen de la terra, passant pel de la lluna, fins més enllà de la nostra galàxia. I el bandoler s'ha trobat un fòssil molt bonic, quan jo era el què més i millor en trobava. Pot ser ja comence a fallar-me la vista. Per rematar la vesprada, hem fet un bon manoll d'espàrrecs que ens menjarem demà per sopar en una bona truita.
Després hem tornat a casa, i mentre escric açò, els sent als dos per baix barallant-se i a la xiqueta plorant. És llei de vida.

5 comentaris:

Pepe del Montgó ha dit...

Es llei de vida. Als meus fills tambe eixien amb mi a "investigar" i ara ho fa el meu net. ¡I tot son preguntes! Per cert, la del dinosaure tambe me la pregunta el meu net.

Corretger ha dit...

Està molt bé conéixer la natura directament i encara que vivim en el poble, la vida que portem no mos deixa disfrutarla plenament.

El descrèdit ha dit...

Experiències com aquesta són les que el teu fill recordarà de major. D'això se'n diu educació.

Palurdo ha dit...

Estic d'acord amb el descrèdit, les coses que més es gaudixen de menuts són les que amb més estima recordes la resta de la vida. I gaudir la terra és estimar-la. Crec que és la millor forma d'educar als més menuts.
Per cert, enhorabona pel bloc, conseguixes tocar-me la fibra cada vegada que el llisc.

Nür ha dit...

A Miq i a mi ens encanta eixir a la muntanya també... tinc ganes que el meu fill esté amb nosaltres per poder ser tres, i gaudir encara més.
Petons,
Nür