18 de gener, 2009

SANT ANTONI DEL PORQUET


Com tots els anys, ahir vaig acudir a veure la foguera de Sant Antoni que puntualment s'encén quan arriba esta data. Com tots sabeu, Sant Antoni del Porquet és el patró dels animals, i en honor a ell, es celebra esta festa tan arrelada en la nostra cultura valenciana, encara que hui ha perdut molta de la seua espectacularitat, doncs ja no queden quasi animals en les cases, a excepció dels animals de companyia. Mon pare em contava que abans, en este dia, es feien carreres d'haques, i en el moment de la benedicció dels animals hi havia de tota classe, des de porcs fins a oques. Hui apenes porten gossos, gats, cagarneres i algun que altre animal exòtic d'ultramar. Només un burro queda al poble.
Però jo volia parlar de la foguera. La que he conegut sempre al poble no és tan espectacular com la de Canals, ni molt menys, però s'ha mantingut la tradició, i tots els anys acudix gran nombre de veïns a passar la vetlaeta al costat del foc. Els festers fan una bona morterada de pasta de carabassa morisca i cuinen uns bunyols de repica'm el colze, als que ajuden a baixar, gola avall, uns bons regalls de mistela de la Marina, la millor del món. Mentre, la xicalla va trasbalsant els feixos de llenya, fustes i, en un poble amb llarga tradició melera, els rusc vells i inutilitzades dels abellers, en un riu inexorable que va engolint-se, sense remei, un mar de flames famolenques de combustible.
I allí estem nosaltres, menjant bunyols, bevent mistela i xarrant de tot un poc; disfrutant de la felicitat dels nanos i recordant el què féiem nosaltres, tal dia com hui, quan erem com ells.

4 comentaris:

Nür ha dit...

Hummm, bunyols i mistela! :D
Petons,
Nür

Corretger ha dit...

Pense que al teu poble encara queden dos burros o ¿has oblidat a l’alcalde? Bromes a part, es un magnific relat.

Pepe del Montgó ha dit...

A mon pare li deien Antonio i com era mestre venien a felicitarlo molta gent, alguns muntant a cavall. I recorde la safata que ma mare tenia preparada amb pastissets, uns gotets amb unes ratlletes roiges i les botelles de mistela y anís. Llegir el teu relat m’ha fet molta il-lusió.

Corpi ha dit...

Nür: m'agradaria compartir-los amb tu.
Corretger: No haguera estat malament haver torrat al burro de l'alcalde en la foguera.
Pepe: Me n'alegre d'haver-li despertat els records.