22 d’octubre, 2008

SENSE INTERÉS

Des de fa uns quants dies no passa res en la meua vida. La monotonia s'ha instal.lat perillosament en els meus quefers diaris i l'apatia ompli totes les meues activitats. I el més perillós de tot és que busque, no una eixida ni una alternativa, sinó alguna cosa un tant extraordinària que trenque aquest ritme lent i cansat, i no la trobe.
No és la primera vegada que hem passa, i supose que açò també li passarà a molta gent com a mi, ni serà la darrera de la meua vida (no tinc pressa per morir-me), però és una situació fastigosa que em desespera.
Tinc clar que açò no li interessa a ningú i no puc desitjar que algú ho lliga en el blog perquè no té cap interés. Així i tot supose que algú ho farà, fins i tot escriurà algun comentari.
Bé, supose que ho agrairé.
¿I demà també serà igual?

8 comentaris:

Nür ha dit...

Pot ser ara siga monòtona perque prompte haurà algun gran canvi... o pot ser no, però encara que siga fastigosa, ve bé per tal de replantejar-se les coses.
Petons,
Nür

Vent d Cabylia ha dit...

Mira, almenys ja has fet alguna cosa diferent: escriure sobre això al blog.

Trellat ha dit...

Dies o temporades així els tinguem tots. Veuràs com prompte canvia tot, de sobte. Ja ens contaràs com vas.
booo

PEPE DEL MONTGO ha dit...

Cuando notas que queda más bién poco de tu vida no hay lugar para la apatía. Yo busco que el mañana sea distinto al hoy. Amunt.

josepmanel ha dit...

Potser estàs encetant un camí cap a la melangia que, literariament, sol ser molt productiva. Potser quan s'alce el temps canvien també les perspectives...

Mª Gemma ha dit...

Levanta ese animo… nadie mejor que tu mismo para salir de la apatía diaria, aunque solo sea cambiando el orden… y me parece interesante que lo digas…
Un abrazo

Corretger ha dit...

Alça l'ànim que per cuatre dies que vivim hi ha que aprofitar be el temps.

El descrèdit ha dit...

Doncs, vés per on, crec que amb aquest comentari som molts els que ens sentim identificats. Serà l'oratge... Els fets extraordinaris, els positius, no passen si no ixes a buscar-los. El com, de quina manera i on ja és qüestió de cadascú. Ànim!