FONTS

Després d'este període de pluges tan intens que hem tingut, dóna goig anar a passejar pel terme, sobre tot per la part més arrimada a les muntanyes. Com la formació geològica és de margues blanques sobre impermeables argiles roges, quan l'aigua es filtra per les margues i arriba als estrats d'argiles, s'escorren fins a eixir a la superfície en les parts baixes de les muntanyes, i allí infinitat de fonts vessen l'aigua a l'exterior. Fonts que feia dècades que no treien ni una gota d'aigua, ara han eixit, fins i tot de noves. Els camins estan plens d'aigua d'eixes fontetes i també de les aigües molls de molts bancals.
Eixes aigües van fonent-se i s'aboquen als barrancuseus que, cantaors, corren a cercar el barranc principal que és el desaigüe natural de la vall qui, sense parar-se, arribarà al gran riu i d'allí fins la mar.
L'aigua és vida, i encara que ens trobem en l'estació de la caiguda del pàmpol, veure-la corrent per tot arreu alegra l'ànima i desembota l'esperit farcit de melàngia tardorenca.