28 de novembre, 2008

OLORS DE FRED


Ara que fa fred m’agrada passejar pel poble a la poqueta nit. Les olors que ixen de les llars és totalment diferent als de la resta de les estacions. També són diferents als olors que es poden sentir a una ciutat. Allí, la pudor del fum dels automòbils ho ompli tot, sense deixar pràcticament espai per a altres olors més gratificants per a les nostres pituïtàries, a no ser que estiguem damunt del focus d’on ix eixa olor més agradosa. Al poble en canvi això no passa. El fum de les llars rega a manta els carrers i escampa per tot arreu l’olor dolça de la llenya de garrofer i d’olivera, o la més agra de taronger. També em desperta la gana quan pel nas m’entra l’olor de les xulles a la brasa o de l’embotit torrat quan en algun lloc del carrer estan preparant el sopar.
Temps de fred i temps de fum. I també de cacahues i moniatos torrats.

4 comentaris:

Nür ha dit...

Com trove a faltar els olors que descrius!!! Allà on viuen els meus pares, l'hivern ol igual que el teu poble.
Al meu, soles si m'arrime a la part més alta, la de la muntanya; açí baix, on els edificis, no ol a lenya ni de lluny.
Salutacions,
Nür

Pepe del Montgó ha dit...

No pots fer-te idea de com m'has recordat la meua infantesa al poble. Si m'han entrat ganes de plorar i tot.

Corretger ha dit...

Y mes fred que fará. A mi m'agraden els ceps al foc, però cada volta n'hi ha menys. Salut

Carlos V ha dit...

Tinc en conter lo dels riuraus, ara estic liat amb altre treballet d'etnologia ino puc dedicarli el temps que voldria... continuem en contacte!