15 de juny, 2008

FAM

Tenien molta fam i molts pocs diners, es més, tenien tota la fam del món, i ni un clau a la butxaca. Des que havien eixit de casa a trenc d'alba que no havien rossegat res, i abans d'eixir apenes s'havien menjat mig moniato. I ara, amb el sol assegut al migdia, els recordava que ja era hora de dinar, encara que menjar hores no lleva la fam, sinó un bon plat de cigrons amb penques, que això era el que els havia servit l'ama de la venta on havien entrat a matar la fam. Com a bons germans es partiren un tros de cansalada que li havia tocat a un, i amb deler trasbalsaren dos gerretes de vi negre com el cul del perol que els havia cuit el dinar. Els pocs parroquians que hi havien a la venta poc a poc se n'anaren a les seues tasques i ells es quedaren a soles xarrant i rient espentats pel vi. L'ama no els llevava l'ull de damunt mentre no parava de netejar taules i escurar la vella vaixella. "Una altra gerra de vi i unes cacaues, senyora". L'ama va eixir un moment al corral per entrar al celleret a omplir el vi; quan va tornar es va trobar la porta del corral tancada amb pany i clau.

3 comentaris:

Nür ha dit...

Pobre dona... :( Em sap greu que aquest parell de desalmats la deixin tancada al seu propi corral. Supose que quan hi ha fam no hi ha amics ni bones intencions!

El descrèdit ha dit...

Molt bo. Em fa una gràcia especial que us refereriu en femení als "cacaus", que és com ho diguem a la Vall d'Albaida i el gènere que recomana l'IEC. Per cert, saps que la parauala és un préstec del nàhuatl "tlalkakáwatl" que ve de "tlal·li" 'terra' i "kakáwatl" 'cacau'. És que m'ha semblat interessant quan ho he consultat...

Corpi ha dit...

Nür:sí, bona amiga, la fam no coneix de conciències ni de bones intencions.
Desacreditat: sabia que l'origen de les cacahues era americà, al igual que tantes bones coses que ens arribaren des d'allà després del descobriment d'Amèrica com les tomaques i les queredilles, el que no sabia era el seu origen exacte, gràcies per la informació.