27 de juny, 2008

FURTAR L'AIGUA

No hi ha res que cabrege més a un llaurador què que li furten l'aigua quan està regant; i més si està regant l'últim frau i es queda a meitat. En eixe moment les caguerades que eixiran per la seua boca poden femar perfectament tot el bancal. Si el lladre ha tingut l'amabilitat de deixar-li una cama d'aigua, i si el terreny és tancat, és possible que amb alguna dificultat i fent regadoretes amb el llegó, aconseguisca acabar de regar el frau; però si només li han deixat un braç d'aigua i el terreny és pedregós, l'aigua es filtrarà sense remei i serà impossible fer-la arribar fins el cap de baix.
En eixe moment es plantejarà dues possibilitats: anar a buscar al lladre o deixar-ho estar. El primer cas té la seua dificultat, perquè de la séquia mare eixen molts braçals, i el més possible és que la mare estiga dalt de la muntanya, allà a fer la mà, i encara que la satisfacció de tirar-li la mà al coll al lladre recompensarà de la suada, també és veritat que una reflexió més serena, recomana deixar-ho com està. En el segon cas, cal resar un poc per que els tarongers que s´han quedat sense regar, sobretot els de l'antara, no patisquen molt.

6 comentaris:

Nür ha dit...

Tampoc és que aquest comentari siga molt animós, eh?
De veres que ho fan? furtar l'aigua? Que no té cadascú la seva?!
Gentola!

Salud,
Nür

Corpi ha dit...

Què si no fan? No t'ho pots imaginar. O acàs en València no tenen el Tribunal de les Aigües?

Vinz ha dit...

No es animós, però parla de la realitat.
Hi tant que ho fan, nür...i altres coses que no et pots imaginar.

Corpi ha dit...

Vinz, gràcies per passar per ací.

Nür ha dit...

A vegades em costa comprendre l'esser humà. Me negava a pensar-ho, però pareix que sí hi ha qui és roin per naturalea.
Salud,
Nür

Vinz ha dit...

Per natura?

Potser l'home que furtava l'aigua, la furtava perque no tenia diners per pagar el reg del seu bancal, o perquè viu de la terra i està en números rojos, o per divertir-se, o ves-te'n a saber qué: està clar que això NO justifica els actes però la gent roïn al final la fa la societat, el món que l'envolta condiciona la manera amb la qual s'eduquen aquests personatges, i sobretot qui l'educa i amb quins recursos. Tú i jo (encara que sigui molt poc) també som part del problema. Jo sóc dels que pensen que si li furten al veï, t'estàn furtant a tú mateix indirectament. I el pitjor de tot, és que sí algú cau pel pou, estira als altres per a que caiguen, així no m'extranya en ens hagem tornat tant roïns.