08 de juny, 2008

PER QUÈ A FER LA MÀ?

Llegint a Enric Valor, em vaig adonar de la gran riquesa d'expressions, locucions, modismes i frases fetes que tenim en valencià, i al llarg del temps he anat recopilant-les en una llista que va creixent poc a poc. És una llàstima que moltes d'estes expressions vagen perdent-se pel seu escàs, i en alguns casos, quasi nula utilització en les converses diàries.
De totes les expressions que tenim en l'idioma, la què més m'agrada es la que dóna títol a este bloc: a fer la mà. L'origen d'esta expressió no el sé, no sóc lingüista, però recorde sentir a una persona d'Alcoi dir una vegada: "ves a fer la mar". Possiblementa a Alcoi quan volgueren llevar-se de damunt a algú o expressar-li rebuig, li amollarien esta frase. Pel temps l'expressió degué extendres per tota la comarca i al cap, per tot el país. En eixe viatge de boca a orella, és possible que perdera la r de la mar, per quedar conforme la utilitzem ara: a fer la mà.
Açò només és una hipòtesi personal que no té res de científica. A demés, ací tots sou ben rebuts i no enviem a ningú a fer la mà.

11 comentaris:

RGAlmazán ha dit...

D. Corpi me encanta leerle también en valenciano. Aunque usted me disculpará por no contestarle, ya que mi conocimiento llega sólo a entenderlo.
Lo del traductor es acojonante, efectivamente, yo lo he probado con otros idiomas y ocurre igual. Un desastre.

Mucha suerte para este blog en su lengua vernácula.

Salud y República

Corpi ha dit...

Gràcies Rafa, és tot un honor comptar amb vosté com a lector.

El descrèdit ha dit...

Enhorabona per escriure també en valencià, tot es esforç és benvingut i necessari. Si et serveix de consol, l'únic blog que no llegisc en català és el de Gianni di Biasi, l'exentrenador del Llevant. A propòsit de les expressions valencianes em quede amb dues coses: l'ús de colors (estic blau de fam; em faràs traure els cabells verds i un llarg etcètera) i amb la meua preferida "tens més tecles que un piano". Tenim una llengua genial, la veritat. I no és chovinisme, que a mi l'única gramàtica que m'enamora és la francesa... malgrat tot!

Corpi ha dit...

Tens raó, tenim una llengua genial i meravellosa que deguem conservar i difondre. Afortunadament pareix que la cosa va a més.
Gràcies per passar per ací.

Chimo ha dit...

L'expressió es del Cap i Casal.

Te recomane Rondalla de Rondalles de Carlos Ros i este post http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&p=229152&sid=9b82cf3eb356b181f1319881a3c854c3#229152.

TuriaMan ha dit...

Te mes sentit dir 'a fer la mar', de fet jo sempre ho he dit aixi. Pero si es veritat, i no m'havia donat compte fins ara, que la gent diu 'ma'.
I ja que parle amb un valencià aprofite per a patrocinar el nostre blog. http://www.birracentrismo.blogspot.com/

Anònim ha dit...

Hola anoche mismo me comentaron uno de los posibles origenes de la frase, hay un puente en valencia al lado del de las flores que se ve que antiguamente habian unas estatuas de santos, el caso es que muchos carros pasaban por alli, y los santos estaban con las manos hacia delante, con lo que continuamente se rompian las manos de los santos cuando se cruzaban dos carros en el camino. Hoy en dia hay una estatua de un santo en ese mismo puente y le faltan las manos. "Ves a fer la má"

Anònim ha dit...

Hola a tots. Encantà de trobar-me este blog en valencià. Confirme la opinió anterior,i ademès es un fet, es algo històric. Fa anys vaig estudiar una oposiciò, un tema era de la historia de valència, monuments, festes, etc etc,els ponts tb. els llauraors, i comerçiants k entraven a valencia, a vendre les productes de l´horta..,al girar el carro quam baixaven per pont trencaven la mà del sant, de la estatua, i l´alguacil de turno era qiu deia: " ara tira i veste´m a fer la mà",- o siga volia dir , torna i paga la mà, açò es el orige de esta frase, k ara pren com sabeu atre sentit, pero originariament era esta. Bé perdoneu el meu valencià, el parle millor. bé, au!!jikari.(el cajon de jikari)

Anònim ha dit...

Ah, he olvidat contar una coseta. els sants estaven als ponts per a allunyar els mals espiritus, els demonis, les malalties..etc, ja sabeu en la època medieval com l´esglesia amendrentaba al poble.Au!jikari.

Anònim ha dit...

Jo també havia estat mirant a través d'individuals igual que ell per una altra pàgina web.

jordi de Lleida ha dit...

Sóc de Lleida, però amb els avantpassats del costat d' Alcoi. Aquesta frase l'he escoltat tota la vida. La meva iaia la dèia a tort i a dret. Però sempre vaig sentir com deien: Ves a fer la mar!!!
Sense ser filòleg ni lingüista, crec que aquesta pot ser l'encertada. I seria molt semblant a la castellana que diu: compra't un tros de desert i agrana'l. Ves a fer la mar és una cosa impossible que li dius a algú quan el vols perdre de vista durant una bona estona.
Salutacions.