Plou a manta. Des d'anit pràcticament que no ha parat i a cada moment plou més fort. Jo vaig veure caure la primera gota de pluja. Va ser després de que els núvols taparen la mitja lluna que lluïa, baixeta, prop de les muntanyes. Darrere d'ella, i com si tingueren por de que es quedara a soles, en van caure unes poques més. Ara ja n'han caigut més d'un bilió. Què dic més d'un bilió, més d'un trilió! Apegades al cristall de la meua finestra ja n'hi han milers, que des de l'altra banda, em miren amb curiositat, com si foren ulls de granota que sobreeixen de l'aigua. De quan en quan alguna gota, cansada d'estar apegada al cristall, en actitud suïcida es despenja, i afavorida per la força de la gravetat, roda cap avall engolint-se a totes les gotetes que troba per davant farcint-se de la seus pròpia matèria, fins que arriba al marc de la finestra on mor engolida per una gota més gran.
M'agrada veure com plou.
8 comentaris:
Un simple fenomen de la naturalesa que be sona en les paraules que tu has utilitzat. De totes maneres nuvol, pluja, plou y altres sonen molt millor en valencià. ¿Recordes la pluja al cristall en la pel-lícula “A sangre fría”?
Hummm, com m'agrada vore com plou... des del sofa, amb la manteta.
Diuen que va per a llarg, aprofita't!
Petons,
Nür
En málaga ha llovido también y con mucho aire. Cuando el viento acompaña la lluvia ya no me gusta tanto. He visto imágenes de los campos de naranjos y daba pena. A ti no te habrá afectado directamente?
Encara no he anat a veure'l, però com que jo tinc una varietat tardana, encara estan verdes i no crec que haja fet mal, però les taronges primerenques que encara no les han collides de segur que estaran pixant-se, i això vol dir que no les colliran. Mon pare les va collir el dimecres, el mateix dia que va començar a ploure per la nit.
Moltes gràcies per l'apunt Corpi, a Joan el Petxo ja vaig contactar amb el i em va mostrar el seu riurau/museu (molt bona idea per cert). El d'Ador no el conec, Secundina es l'apodo o el cognom? Tota ajuda és bona
És el malnom. També pots preguntar per Vicent el Bollo, és el mateix.
A mi també m'agrada veure ploure, però quan vaig veure que el carrer pareixia un riu, no em va fer tanta gràcias. Però al final no va passar res. Menys mal.
I a mi. I veure com cada gota és una metàfora d'allò inevitable.
Publica un comentari a l'entrada