![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDZOdoAa2Nx13cCBLxYdNOvHkSjh8qxotypexLY2PCnT42ngm6_Ja5gBfriPGPFjmJeYJ0UvwS7noZIJWI7WjANfNm70SOLd0d5QUdQt3EOwPXS_LFPH6gLgEo-0BET14tqO4u8rFBrFnm/s320/ximenera.jpg)
Ara que fa fred m’agrada passejar pel poble a la poqueta nit. Les olors que ixen de les llars és totalment diferent als de la resta de les estacions. També són diferents als olors que es poden sentir a una ciutat. Allí, la pudor del fum dels automòbils ho ompli tot, sense deixar pràcticament espai per a altres olors més gratificants per a les nostres pituïtàries, a no ser que estiguem damunt del focus d’on ix eixa olor més agradosa. Al poble en canvi això no passa. El fum de les llars rega a manta els carrers i escampa per tot arreu l’olor dolça de la llenya de garrofer i d’olivera, o la més agra de taronger. També em desperta la gana quan pel nas m’entra l’olor de les xulles a la brasa o de l’embotit torrat quan en algun lloc del carrer estan preparant el sopar.
Temps de fred i temps de fum. I també de cacahues i moniatos torrats.