Ara que fa fred m’agrada passejar pel poble a la poqueta nit. Les olors que ixen de les llars és totalment diferent als de la resta de les estacions. També són diferents als olors que es poden sentir a una ciutat. Allí, la pudor del fum dels automòbils ho ompli tot, sense deixar pràcticament espai per a altres olors més gratificants per a les nostres pituïtàries, a no ser que estiguem damunt del focus d’on ix eixa olor més agradosa. Al poble en canvi això no passa. El fum de les llars rega a manta els carrers i escampa per tot arreu l’olor dolça de la llenya de garrofer i d’olivera, o la més agra de taronger. També em desperta la gana quan pel nas m’entra l’olor de les xulles a la brasa o de l’embotit torrat quan en algun lloc del carrer estan preparant el sopar.
Temps de fred i temps de fum. I també de cacahues i moniatos torrats.
Entrades
4 comentaris:
Com trove a faltar els olors que descrius!!! Allà on viuen els meus pares, l'hivern ol igual que el teu poble.
Al meu, soles si m'arrime a la part més alta, la de la muntanya; açí baix, on els edificis, no ol a lenya ni de lluny.
Salutacions,
Nür
No pots fer-te idea de com m'has recordat la meua infantesa al poble. Si m'han entrat ganes de plorar i tot.
Y mes fred que fará. A mi m'agraden els ceps al foc, però cada volta n'hi ha menys. Salut
Tinc en conter lo dels riuraus, ara estic liat amb altre treballet d'etnologia ino puc dedicarli el temps que voldria... continuem en contacte!
Publica un comentari a l'entrada