FURTAR L'AIGUA

No hi ha res que cabrege més a un llaurador què que li furten l'aigua quan està regant; i més si està regant l'últim frau i es queda a meitat. En eixe moment les caguerades que eixiran per la seua boca poden femar perfectament tot el bancal. Si el lladre ha tingut l'amabilitat de deixar-li una cama d'aigua, i si el terreny és tancat, és possible que amb alguna dificultat i fent regadoretes amb el llegó, aconseguisca acabar de regar el frau; però si només li han deixat un braç d'aigua i el terreny és pedregós, l'aigua es filtrarà sense remei i serà impossible fer-la arribar fins el cap de baix.
En eixe moment es plantejarà dues possibilitats: anar a buscar al lladre o deixar-ho estar. El primer cas té la seua dificultat, perquè de la séquia mare eixen molts braçals, i el més possible és que la mare estiga dalt de la muntanya, allà a fer la mà, i encara que la satisfacció de tirar-li la mà al coll al lladre recompensarà de la suada, també és veritat que una reflexió més serena, recomana deixar-ho com està. En el segon cas, cal resar un poc per que els tarongers que s´han quedat sense regar, sobretot els de l'antara, no patisquen molt.

SENSE ÀNIMS

Després d'uns quants dies sense escriure, hui volia escriure d'una altra cosa un poc més, diguem-ne, intranscendent, que l'entrada anterior. Però m'acabe de creuar amb un accident per la carretera i m'he quedat sense ànims. En un encreuament perillós, però perillós de veritat, s'han pegat una hòstia dos cotxes i una furgona que ha acabat fora de la carretera. Han acudit dos ambulàncies, el què vol dir que hi ha hagut al menys ferits, i desitge que així siga. Demà ho diran per la ràdio.
Anem massa fort i massa distrets per la carretera. Se m'ha quedat una amargor en l'estómac i una pressió al pit que m'impedix respirar bé. Estes coses no deurien de passar.
I jo que volia escriure una cosa més agradable. Pot ser demà.

SENSACIONS

M'agradaria saber què se sent estant tancat dins d'un camp de concentració.
M'agradaria saber què se sent estant tancat a Guantánamo.
M'agradaria saber què se sent amb el canó d'una pistola al pols.
M'agradaria saber què se sent amb l'esquena arrimada a un mur davant d'un pelotó d'afusellament.
M'agradaria saber què se sent estant gitat, lligat i amb dos cables enganxats als testicles.
M'agradaria saber què se sent quan amb unes alicates t'arranquen les ungles.
M'agradaria saber què se sent davant d'un tribunal que t'acusa d'alguna cosa que tu no has fet, sense advocat.
M'agradaria saber què se sent estant tancat en una habitació d'1,5 x 1,5 m2 amb el sòl de formigó, sense ventilació i amb la humitat xorrant per les parets durant vint dies.
M'agradaria saber què se sent estant tancat en una habitació sense ventilació i amb un pot on fer les meues necessitats fisiològiques.
M'agradaria saber què se sent estant cavant la tomba on quan l'acabe em pegaran un tir i cauré dins d'ella.
M'agradaria saber què se sent estant cinc dies sense que em deixen dormir absolutament res.
M'agradaria saber què se sent estant tres dies sense beure ni una gota d'aigua.
M'agradaria saber què se sent estant deu dies sense menjar res.
M'agradaria saber què se sent quan et toquen a la porta a les dotze de la nit en un país on governa una dictadura.
M'agradaria saber què se sent llegint un llibre prohibit per les autoritats.
M'agradaria saber què se sent seguent un blanc en un poble de pobres negres a l'Àfrica.
M'agradaria saber què se sent creuant l'Estret amb una patera.
M'agradaria saber què se sent treballant deu hores per vint euros.
M'agradaria saber què se sent treballant quinze hores al dia per un sol rosegó de pa florit.
M'agradaria saber què se sent quan la persona a la que més estimes et pega quatre hòsties.
M'agradaria saber què se sent estant lligat i mirant com cinc homes violen a la meua dona.
M'agradaria saber què se sent tenint les dues mans agarrant el coll d'un fill de puta d'estos.

FAM

Tenien molta fam i molts pocs diners, es més, tenien tota la fam del món, i ni un clau a la butxaca. Des que havien eixit de casa a trenc d'alba que no havien rossegat res, i abans d'eixir apenes s'havien menjat mig moniato. I ara, amb el sol assegut al migdia, els recordava que ja era hora de dinar, encara que menjar hores no lleva la fam, sinó un bon plat de cigrons amb penques, que això era el que els havia servit l'ama de la venta on havien entrat a matar la fam. Com a bons germans es partiren un tros de cansalada que li havia tocat a un, i amb deler trasbalsaren dos gerretes de vi negre com el cul del perol que els havia cuit el dinar. Els pocs parroquians que hi havien a la venta poc a poc se n'anaren a les seues tasques i ells es quedaren a soles xarrant i rient espentats pel vi. L'ama no els llevava l'ull de damunt mentre no parava de netejar taules i escurar la vella vaixella. "Una altra gerra de vi i unes cacaues, senyora". L'ama va eixir un moment al corral per entrar al celleret a omplir el vi; quan va tornar es va trobar la porta del corral tancada amb pany i clau.

LA GRUA

Per fi hui han llevat la grua que facilitava l'edificació d'un edifici que m'ha llevat la vista del campanar que tan m'agradava veure. En uns pocs anys han anant creixent edificis al voltant de ma casa com si foren bolets de tardor, que poc a poc han anat minvant el poc paisatge que es pot divisar des d'una finestra. També al fons es veu una altra grua, encara que l'edifici que alça està tapat per un de més prop. Ara només queda el solar d'en front mateix de ma casa per construir; si fan una vivenda unifamiliar és molt possible que no alteren la visió des de la meua finestra; ara bé, si fan una finca, em pense que hauré d'emigrar... allà a fer la mà. O no, millor que se'n vagen ells... Allà, a fer la mà.

EN VOL TANT

Hui ha tornat. Ja feia temps que no la veia, però clar, com que porta plovent molts dies es veu que no ha pogut eixir com voldria. I ara té fam, i el més possible, que tinga algun poll al niu més desmaiat que ella. Per això ha vingut, sense por, i es que la fam lleva qualsevol temor; a res. Si tinguera sort i pillara algun colom desprevingut, seria un mos exquisit i ¿fàcil? de prendre. Mira-la allà dalt, sense aletejar, pegant voltes i més voltes, mirant cap a vall buscant què menjar. No es veu cap colom volant ni els fastigosos soliguers. El vol de l'àguila real és impressionant. Poc a poc es perd darrere de la muntanya, anirà a cercar per un altre poble un colom descuidat.

PLUJA

Quin oratge d'hòsties que està fent darrerament. Jo mai havia conegut ploure tant en maig i juny. No hi ha setmana que no faça el seu arruixó o la seua tronada, i en les tronades ja se sap: a qui li toca rega, em refereixc a la pedra o granisol, que hi han llocs on ho ha fet tot pols. I es que quan en cada època determinada de l'any no fa l'oratge característic d'eixe moment, les coses no van bé. I el que està fent ara no és el que correspon a l'època que ens trobem, i si no canvia prompte ho farà tot mal bé. Per de prompte les taronges no estan collant com calen i l'escombrada és brutal, hi ha tarongers que es quedaran sense una taronja penjant; els melons d'Alger no trauen una flor i molts ja els han arrancat. Ara veurem que passa en l'hortalissa: tomaques, pebreres, bargines, anficossos... Com no collen, al mercadona no es podran ni oldre.
I continua plovent... ara més fort.

PER QUÈ A FER LA MÀ?

Llegint a Enric Valor, em vaig adonar de la gran riquesa d'expressions, locucions, modismes i frases fetes que tenim en valencià, i al llarg del temps he anat recopilant-les en una llista que va creixent poc a poc. És una llàstima que moltes d'estes expressions vagen perdent-se pel seu escàs, i en alguns casos, quasi nula utilització en les converses diàries.
De totes les expressions que tenim en l'idioma, la què més m'agrada es la que dóna títol a este bloc: a fer la mà. L'origen d'esta expressió no el sé, no sóc lingüista, però recorde sentir a una persona d'Alcoi dir una vegada: "ves a fer la mar". Possiblementa a Alcoi quan volgueren llevar-se de damunt a algú o expressar-li rebuig, li amollarien esta frase. Pel temps l'expressió degué extendres per tota la comarca i al cap, per tot el país. En eixe viatge de boca a orella, és possible que perdera la r de la mar, per quedar conforme la utilitzem ara: a fer la mà.
Açò només és una hipòtesi personal que no té res de científica. A demés, ací tots sou ben rebuts i no enviem a ningú a fer la mà.

UN MÉS

Ja fa temps que va rondant-me pel cap la idea de fer-me un bloc en valencià. Fa més d'un any i mig que estic pel mon dels blocs, però en castellà. Supose que quan vaig començar en castellà el que buscava era procurar que em llegira la major quantitat de gent possible. Però ha anat passant el temps i me n'he adonat que el més important és escriure per gust, que sempre hi haurà algú a qui li agrade el que escrius, encara que en siguen pocs. Però eixos pocs sempre seran bons, els millors; gent amable, lleial i comprensiva que més o menys vegades acudeixen a veure quina pardalà has escrit darrerament.
I ha sigut fa poc quan he conegut la gran quantitat de gent que hi ha per ahí fora escrivint en valencià, i quina qualitat més bona la dels blocs que tenen.
Doncs bé, m'afig a la penya i a partir de hui entre a formar part de la blogosfera valenciana. Ja veurem que ix de tot açò.