FAM

Tenien molta fam i molts pocs diners, es més, tenien tota la fam del món, i ni un clau a la butxaca. Des que havien eixit de casa a trenc d'alba que no havien rossegat res, i abans d'eixir apenes s'havien menjat mig moniato. I ara, amb el sol assegut al migdia, els recordava que ja era hora de dinar, encara que menjar hores no lleva la fam, sinó un bon plat de cigrons amb penques, que això era el que els havia servit l'ama de la venta on havien entrat a matar la fam. Com a bons germans es partiren un tros de cansalada que li havia tocat a un, i amb deler trasbalsaren dos gerretes de vi negre com el cul del perol que els havia cuit el dinar. Els pocs parroquians que hi havien a la venta poc a poc se n'anaren a les seues tasques i ells es quedaren a soles xarrant i rient espentats pel vi. L'ama no els llevava l'ull de damunt mentre no parava de netejar taules i escurar la vella vaixella. "Una altra gerra de vi i unes cacaues, senyora". L'ama va eixir un moment al corral per entrar al celleret a omplir el vi; quan va tornar es va trobar la porta del corral tancada amb pany i clau.