Llegint a Enric Valor, em vaig adonar de la gran riquesa d'expressions, locucions, modismes i frases fetes que tenim en valencià, i al llarg del temps he anat recopilant-les en una llista que va creixent poc a poc. És una llàstima que moltes d'estes expressions vagen perdent-se pel seu escàs, i en alguns casos, quasi nula utilització en les converses diàries.
De totes les expressions que tenim en l'idioma, la què més m'agrada es la que dóna títol a este bloc: a fer la mà. L'origen d'esta expressió no el sé, no sóc lingüista, però recorde sentir a una persona d'Alcoi dir una vegada: "ves a fer la mar". Possiblementa a Alcoi quan volgueren llevar-se de damunt a algú o expressar-li rebuig, li amollarien esta frase. Pel temps l'expressió degué extendres per tota la comarca i al cap, per tot el país. En eixe viatge de boca a orella, és possible que perdera la r de la mar, per quedar conforme la utilitzem ara: a fer la mà.
Açò només és una hipòtesi personal que no té res de científica. A demés, ací tots sou ben rebuts i no enviem a ningú a fer la mà.
Entrades
Por un puñado de euros
Fa 9 anys
19 comentaris:
D. Corpi me encanta leerle también en valenciano. Aunque usted me disculpará por no contestarle, ya que mi conocimiento llega sólo a entenderlo.
Lo del traductor es acojonante, efectivamente, yo lo he probado con otros idiomas y ocurre igual. Un desastre.
Mucha suerte para este blog en su lengua vernácula.
Salud y República
Gràcies Rafa, és tot un honor comptar amb vosté com a lector.
Enhorabona per escriure també en valencià, tot es esforç és benvingut i necessari. Si et serveix de consol, l'únic blog que no llegisc en català és el de Gianni di Biasi, l'exentrenador del Llevant. A propòsit de les expressions valencianes em quede amb dues coses: l'ús de colors (estic blau de fam; em faràs traure els cabells verds i un llarg etcètera) i amb la meua preferida "tens més tecles que un piano". Tenim una llengua genial, la veritat. I no és chovinisme, que a mi l'única gramàtica que m'enamora és la francesa... malgrat tot!
Tens raó, tenim una llengua genial i meravellosa que deguem conservar i difondre. Afortunadament pareix que la cosa va a més.
Gràcies per passar per ací.
L'expressió es del Cap i Casal.
Te recomane Rondalla de Rondalles de Carlos Ros i este post http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&p=229152&sid=9b82cf3eb356b181f1319881a3c854c3#229152.
Te mes sentit dir 'a fer la mar', de fet jo sempre ho he dit aixi. Pero si es veritat, i no m'havia donat compte fins ara, que la gent diu 'ma'.
I ja que parle amb un valencià aprofite per a patrocinar el nostre blog. http://www.birracentrismo.blogspot.com/
Hola anoche mismo me comentaron uno de los posibles origenes de la frase, hay un puente en valencia al lado del de las flores que se ve que antiguamente habian unas estatuas de santos, el caso es que muchos carros pasaban por alli, y los santos estaban con las manos hacia delante, con lo que continuamente se rompian las manos de los santos cuando se cruzaban dos carros en el camino. Hoy en dia hay una estatua de un santo en ese mismo puente y le faltan las manos. "Ves a fer la má"
Hola a tots. Encantà de trobar-me este blog en valencià. Confirme la opinió anterior,i ademès es un fet, es algo històric. Fa anys vaig estudiar una oposiciò, un tema era de la historia de valència, monuments, festes, etc etc,els ponts tb. els llauraors, i comerçiants k entraven a valencia, a vendre les productes de l´horta..,al girar el carro quam baixaven per pont trencaven la mà del sant, de la estatua, i l´alguacil de turno era qiu deia: " ara tira i veste´m a fer la mà",- o siga volia dir , torna i paga la mà, açò es el orige de esta frase, k ara pren com sabeu atre sentit, pero originariament era esta. Bé perdoneu el meu valencià, el parle millor. bé, au!!jikari.(el cajon de jikari)
Ah, he olvidat contar una coseta. els sants estaven als ponts per a allunyar els mals espiritus, els demonis, les malalties..etc, ja sabeu en la època medieval com l´esglesia amendrentaba al poble.Au!jikari.
Jo també havia estat mirant a través d'individuals igual que ell per una altra pàgina web.
Sóc de Lleida, però amb els avantpassats del costat d' Alcoi. Aquesta frase l'he escoltat tota la vida. La meva iaia la dèia a tort i a dret. Però sempre vaig sentir com deien: Ves a fer la mar!!!
Sense ser filòleg ni lingüista, crec que aquesta pot ser l'encertada. I seria molt semblant a la castellana que diu: compra't un tros de desert i agrana'l. Ves a fer la mar és una cosa impossible que li dius a algú quan el vols perdre de vista durant una bona estona.
Salutacions.
Gracias, por tu comentario de la expresión. Mallorquín de nacimiento y valenciano y castellano de adopción. Agradezco que se fomente el siglo de oro y riqueza que tiene el VALENCIANO.
Yo pensaba que la traducción de "ve a Fer la ma" sería algo así como "vete a cascártela", con perdón.
Fer la ma en castellà seria hacer la puñeta
"Fer la má" de tota la vida a segut masturbar-se. Anar a buscar significacions exòtiques es molt arriscat. I no digau que el blòg está escrit en valencià, per favor. Está escrit en el barceloní de Pompeu Fabra. Una forta abraçada a tots
Hola,
Jo tinc dues teories:
1. Si "fer la mà" des refereix a "hacer puñetas", en tneim en portugués la confirmació "punhetas" és mastubarse.
2. Jo he sentit quan era nen al capicasal el "ves-te'n a fer la mar" sempre amb la erra, i he pensat que es tractava d'una transformació de "ves-te'n a fer-te la Mare de Déu", un poc com la relació "ostres"/"hósties" i de semblants, donat que les expressions malsonants religioses eren prohibides durant la dictadura.
Hola a tots:
Respecte a l'expressió "ves-t'en a fer la mà" tinc entés que procedix dels sants de marbre que actualment ocupen el Pont de la Trinitat de Valéncia des de 1942, pero que foren retirats del seu lloc original en el Pont Nou, conegut ara com el de Sant Josep, en 1909 i a on estaven ubicats des del s. XVII en que foren tallats per l'escultor italià Jacob Antonio Ponzanelli, pero que així mateixa podrien ser les escultures dels sants patrons d'Alzira Bernat, Maria i Gràcia que foren destruïdes en la Guerra de l'Independència i llavors retirades dels seus casalicis originals.
Diu la llegenda, o tradició, que quan els llauradors entraven a la ciutat en els seus carros excesivament carregats de productes de l'horta per a vendre-los en el mercat, de vegades, la mercancia entopetava en les mans esteses d'algú d'estos dos sants, Sant Lluis Beltran i Sant Tomás de Villanueva (el bisbe almoiner dels pobres), en la mala sòrt de trencar-les accidentalment.
I és ací quan naix l'esmentada expressió: l'alguacil encarregat del fielat que controlava l'entrada de productes i el pagament d'impostos, enviava al pobre llauro "a fer la mà" trencada del sant al taller d'un marbriste pròxim al pont, pagant la reconstrucció de la seua boljaca.
Potser no siga este l'autèntic orige de "ves-t'en a fer la mà", pero a mi m'agradà molt l'història i per verdadera la tinc
A mi me contaron de niña eso también
Publica un comentari a l'entrada