20 de juny, 2010

EL CANT DELS OCELLS


L'altre dia vaig anar amb dos amics a un concurs de cant de pardals que feien a u poble prop del meu. Era la primera vegada que acudia a un esdeveniment així i ho vaig trobar molt curiós. Les aus que participaven eren les comunes a la Safor com el gafarró, la cagarnera i el verderol, a més del passarell, més abundant a la Vall d'Albaida, però que també hi participava. Un dels organitzadors, Miquel de l'Auxiliar, del meu poble, ens va explicar en què consistia el concurs, què es valorava i la manera de puntuar. Contràriament al que nosaltres pensàvem, no guanya l'ocell que més canta, sinó aquell que més s'ajusta a uns paràmetres de cant preestablerts i codificats. Per que els pardals aprenguen els diferents cants, els fiquen unes cintes o uns cedés contínuament per que els memoritzen. Aleshores guanya aquell ocell que més s'ajusta al canon establit. A més de cantar els diferents cants (cada un d'ells té un nom, ara només recorde un que es diu la niuada) també es valora que el pardal sàpia entrellaçar-los. Un jutge segut en una cadira a una certa distància del públic (el concurs es celebrava en un camp de futbol), escolta els cants de sis ocells que té davant seu i va puntuant segons el seu criteri. De veritat és sorprenent l'oïda que han de tindre aquestes persones.
Després de veure el concurs, anàrem a esmorzar al poble veí. En baixar del cotxe, i de camí al bar, escoltàrem en un balcó el cant d'un pardal. "Fixeu-vos que bé que canta eixa cagarnera", vaig dir als meus amics. "No home no, això és un gafarró", em replicà un. " No teniu ni idea. És clar que eixe que canta és un canari", sentencià el tercer. És clar que no aprenguérem res.