ELS CRIMS DE L'ESTANC

Està bé.
Val.
D'acord.
Ho contaré.
I es que fa massa temps que ho porte dins; jo sol, i em pesa, a cada vegada més. Ha arribat l'hora de contar-ho, i què siga el que déu vulga. I es que no és gens fàcil conviure amb quatre crims carregant la consciència durant tant de temps; quatre persones assassinades en només quatre minuts, quatre homes que sense tindre cap opció de defensar-se caigueren al clot en un tres i no res. Només espere que el delicte haja prescrit i que no siga de presó la pena que em caiga.
D'açò que conte farà més de vint anys, i la memòria, com vostés comprendran, perd molts detalls. D'entrada no recorde en quin bar varem esmorzar, ni en quin cotxe varem anar els quatre amics, no sé si era amb el Renault 9 ó amb el Seat 133; el que sí que tinc clar és que anàvem de paella al Forn de Carrascossa que es troba en la carretera de Favara a Alzira, i que abans paràrem a l'estanc de Borderia a comprar tabac. A quina mala hora.
No recorde bé com va començar la conversa amb l'estanquer, el cert és que l'home em va dir que era de Benissa (bon poble per cert), i quina casualitat, jo per aquells dies estava treballant en la Fustera amb el tio Joan de Nosequè. I, per què quan acabem de conéixer a una persona d'algun poble diferent al nostre hem de preguntar-li, si nosaltres coneixem a algú d'eixe poble, si la persona a la que acabem de conéixer, coneix a eixe conegut nostre?
Doncs això és el que vaig fer, li vaig preguntar si el coneixia, però no recorde la resposta. Aleshores l'estanquer em preguntà si sabia alguna cosa de Tal.
-Pobre home -li vaig dir- va faltar farà cosa de dos anys.
-Collons, i no assabentar-me. I dis-me jovenot, i de Qual, saps alguna cosa?
-Eixe que vivia a la part de baix del poble?
-Sí, eixe mateix.
-Doncs em sap greu, però també està en el cementeri des de fa un any o així.
El semblant del pobre estanquer anava fet-se agre i les arrugues que li llauraven la cara, tenien cada vegada més guaret.
-Xe, no em digues! Caguenlaputad'oros. I de Paraqual, què saps?
-No sé si dir-li-ho, li responc, però el pobre va morir atropellat per un camió farà cosa de tres mesos.
-Redéu, i la seua dona no em toca i m'ho diu, quant que m'haguera agradat anar al seu soterrar. I dis-me garjol, i de Mesqual quines notícies tens?
-No sé què dir-li, però el pobre ja fa temps que va faltar. El seu soterrar és un dels més recordats del poble per la quantitat de gent que va vindre i per que la missa del funeral l'oficià el mateix bisbe.
-Caguentotselsantsdelcelidimonisdelinfern. Xicon ves-te'n d'ací que només fas que donar-me males noticies. Redéu!
Quan vaig pujar al cotxe els meus amics em vam preguntar què collons m'havia passat amb aquell home.
-Res -vaig contestar-los-, que li acabe de soterrar als seus millors amics.