PANTALONS LLARGS

Tinc una veïna nova. Per desgràcia només la veig quan ix al terrat a estendre la roba. Aleshores m'amague darrere de la cortina i l espie com si fóra un xiquet que mira pel badall de la porta una pel.lícula que els seus pares li han prohibit vore i l'han enviat a dormir.
D'esta veïna que tinc, estàvem enamorats un amic meu i jo quan erem xiquets i ella una adolescent (deu tindre uns quatre o cinc anys més que jo), i l'espiàvem, igual que faig jo ara, quan anava a passejar per la carretera amb el seu nuviet, i a amagatotis, es besaven. Nosaltres aleshores juràvem venjança per un afrentament tan gran que feia al nostre amor platònic, i ideàvem per a l'intrús les més perverses tortures i execucions capitals.
Hui continua igual de guapa i atractiva, sinó més; i és tot un deler contemplar-la enganxant a l'estenedor eixes robes interiors tan sensuals que deu portar tan arrimadetes al cos i que es componen d'uns filets i uns bocinets de tela.
"Pantalons Llargs li déiem" perquè en una època quasi exclusiva de faldes, ella sempre portava pantalons llargs, tant d'hivern com d'estiu. I ara la tinc a quatre camallades... però inabastable.