Este matí he sentit una conversa que m'ha deixat esbalaït. Un dels interlocutors era un caçador que portava un gos de caça lligat amb una corda i l'altre un vell que té llogats a tres homes pagant-los un jornal de misèria.
La conversa girava al voltant dels conills: el vell deia que era un enamorat dels animals i que li encantava veure els conillets córrer per la muntanya; el caçador deia que també li agradaven molt els animals, i que per això s'havia fet caçador, doncs ell no era d'eixos que ixen a caçar i maten quinze o vint conills i damunt s'ufanen de la matança, o dels que cacen amb un furó, ell en mata tres o quatre i ja en té prou. El vell assentia amb el cap mentre mirava els esclaus com treballaven.
I jo incrèdul escoltava i alusinava: o siga que, un, amant dels animals, tracta a les persones pitjor que a ells; i l'altre, amant de la natura, es dedica a matar animals per amor.
No ho entenc.
Por un puñado de euros
Fa 9 anys
3 comentaris:
Entendre un caçador és una de les coses que sé que no faré mai.
Petons,
Nür
Doncs si parlares amb un, et diria que ells són els majors defersors de la natura, com t'ho dic.
Terrorífic!
Publica un comentari a l'entrada