ARBRES EN CAPTIVITAT

Escoltant la ràdio he sentit una curiosa notícia. Resulta que no sé en quin lloc de Castelló, uns experts van trobar un arbre raríssim, tant que no hi ha cap més en tota la Comunitat Valenciana. Lamente no recordar el nom. Aleshores els científics van arreplegar unes llavors i han aconseguit germinar-les. El què més m'ha cridat l'atenció de la notícia, és que el locutor ha dit que ara criaran els arbres en "captivitat". I jo em pregunte: ¿es pot criar un arbre en captivitat igual que es cria un lleó? Quan un arbre deixa d'estar en captivitat, en quin estat està: ¿lliure? ¿Els arbres són lliures o esclaus depenent d'on creixen o d'on els plante la mà de l'home?
¿Algú em pot traure d'aquest entrebanc?

PANTALONS LLARGS

Tinc una veïna nova. Per desgràcia només la veig quan ix al terrat a estendre la roba. Aleshores m'amague darrere de la cortina i l espie com si fóra un xiquet que mira pel badall de la porta una pel.lícula que els seus pares li han prohibit vore i l'han enviat a dormir.
D'esta veïna que tinc, estàvem enamorats un amic meu i jo quan erem xiquets i ella una adolescent (deu tindre uns quatre o cinc anys més que jo), i l'espiàvem, igual que faig jo ara, quan anava a passejar per la carretera amb el seu nuviet, i a amagatotis, es besaven. Nosaltres aleshores juràvem venjança per un afrentament tan gran que feia al nostre amor platònic, i ideàvem per a l'intrús les més perverses tortures i execucions capitals.
Hui continua igual de guapa i atractiva, sinó més; i és tot un deler contemplar-la enganxant a l'estenedor eixes robes interiors tan sensuals que deu portar tan arrimadetes al cos i que es componen d'uns filets i uns bocinets de tela.
"Pantalons Llargs li déiem" perquè en una època quasi exclusiva de faldes, ella sempre portava pantalons llargs, tant d'hivern com d'estiu. I ara la tinc a quatre camallades... però inabastable.

ELS CRIMS DE L'ESTANC

Està bé.
Val.
D'acord.
Ho contaré.
I es que fa massa temps que ho porte dins; jo sol, i em pesa, a cada vegada més. Ha arribat l'hora de contar-ho, i què siga el que déu vulga. I es que no és gens fàcil conviure amb quatre crims carregant la consciència durant tant de temps; quatre persones assassinades en només quatre minuts, quatre homes que sense tindre cap opció de defensar-se caigueren al clot en un tres i no res. Només espere que el delicte haja prescrit i que no siga de presó la pena que em caiga.
D'açò que conte farà més de vint anys, i la memòria, com vostés comprendran, perd molts detalls. D'entrada no recorde en quin bar varem esmorzar, ni en quin cotxe varem anar els quatre amics, no sé si era amb el Renault 9 ó amb el Seat 133; el que sí que tinc clar és que anàvem de paella al Forn de Carrascossa que es troba en la carretera de Favara a Alzira, i que abans paràrem a l'estanc de Borderia a comprar tabac. A quina mala hora.
No recorde bé com va començar la conversa amb l'estanquer, el cert és que l'home em va dir que era de Benissa (bon poble per cert), i quina casualitat, jo per aquells dies estava treballant en la Fustera amb el tio Joan de Nosequè. I, per què quan acabem de conéixer a una persona d'algun poble diferent al nostre hem de preguntar-li, si nosaltres coneixem a algú d'eixe poble, si la persona a la que acabem de conéixer, coneix a eixe conegut nostre?
Doncs això és el que vaig fer, li vaig preguntar si el coneixia, però no recorde la resposta. Aleshores l'estanquer em preguntà si sabia alguna cosa de Tal.
-Pobre home -li vaig dir- va faltar farà cosa de dos anys.
-Collons, i no assabentar-me. I dis-me jovenot, i de Qual, saps alguna cosa?
-Eixe que vivia a la part de baix del poble?
-Sí, eixe mateix.
-Doncs em sap greu, però també està en el cementeri des de fa un any o així.
El semblant del pobre estanquer anava fet-se agre i les arrugues que li llauraven la cara, tenien cada vegada més guaret.
-Xe, no em digues! Caguenlaputad'oros. I de Paraqual, què saps?
-No sé si dir-li-ho, li responc, però el pobre va morir atropellat per un camió farà cosa de tres mesos.
-Redéu, i la seua dona no em toca i m'ho diu, quant que m'haguera agradat anar al seu soterrar. I dis-me garjol, i de Mesqual quines notícies tens?
-No sé què dir-li, però el pobre ja fa temps que va faltar. El seu soterrar és un dels més recordats del poble per la quantitat de gent que va vindre i per que la missa del funeral l'oficià el mateix bisbe.
-Caguentotselsantsdelcelidimonisdelinfern. Xicon ves-te'n d'ací que només fas que donar-me males noticies. Redéu!
Quan vaig pujar al cotxe els meus amics em vam preguntar què collons m'havia passat amb aquell home.
-Res -vaig contestar-los-, que li acabe de soterrar als seus millors amics.

VACUNES

Passant per un poble he sentit el següent ban: "Es fa saber a tot el poble, que demà a les set de la vesprada i en el poliesportiu municipal, es vacunarà a tots els amos que tinguen gossos"
I no m'estranya que es facen estes coses en els temps que corren. En un món tan mediàtic com este no es notícia que un gos mossegue a un home, però sí que un home mossegue a un gos, i no et dic si és gossa. Per una altra banda tenim els drets dels animals, cada vegada més reconeguts per la totalitat de la població humana, i més protegits, fins el punt, per exemple, de voler equiparar els drets dels grans simis als dels humans.
És per tot açò que els gossos també tenen dret a defensar-se de les agressions humanes, i que si un home mossega a un gos, no li transmeta cap malaltia.

FURTAR L'AIGUA

No hi ha res que cabrege més a un llaurador què que li furten l'aigua quan està regant; i més si està regant l'últim frau i es queda a meitat. En eixe moment les caguerades que eixiran per la seua boca poden femar perfectament tot el bancal. Si el lladre ha tingut l'amabilitat de deixar-li una cama d'aigua, i si el terreny és tancat, és possible que amb alguna dificultat i fent regadoretes amb el llegó, aconseguisca acabar de regar el frau; però si només li han deixat un braç d'aigua i el terreny és pedregós, l'aigua es filtrarà sense remei i serà impossible fer-la arribar fins el cap de baix.
En eixe moment es plantejarà dues possibilitats: anar a buscar al lladre o deixar-ho estar. El primer cas té la seua dificultat, perquè de la séquia mare eixen molts braçals, i el més possible és que la mare estiga dalt de la muntanya, allà a fer la mà, i encara que la satisfacció de tirar-li la mà al coll al lladre recompensarà de la suada, també és veritat que una reflexió més serena, recomana deixar-ho com està. En el segon cas, cal resar un poc per que els tarongers que s´han quedat sense regar, sobretot els de l'antara, no patisquen molt.

SENSE ÀNIMS

Després d'uns quants dies sense escriure, hui volia escriure d'una altra cosa un poc més, diguem-ne, intranscendent, que l'entrada anterior. Però m'acabe de creuar amb un accident per la carretera i m'he quedat sense ànims. En un encreuament perillós, però perillós de veritat, s'han pegat una hòstia dos cotxes i una furgona que ha acabat fora de la carretera. Han acudit dos ambulàncies, el què vol dir que hi ha hagut al menys ferits, i desitge que així siga. Demà ho diran per la ràdio.
Anem massa fort i massa distrets per la carretera. Se m'ha quedat una amargor en l'estómac i una pressió al pit que m'impedix respirar bé. Estes coses no deurien de passar.
I jo que volia escriure una cosa més agradable. Pot ser demà.

SENSACIONS

M'agradaria saber què se sent estant tancat dins d'un camp de concentració.
M'agradaria saber què se sent estant tancat a Guantánamo.
M'agradaria saber què se sent amb el canó d'una pistola al pols.
M'agradaria saber què se sent amb l'esquena arrimada a un mur davant d'un pelotó d'afusellament.
M'agradaria saber què se sent estant gitat, lligat i amb dos cables enganxats als testicles.
M'agradaria saber què se sent quan amb unes alicates t'arranquen les ungles.
M'agradaria saber què se sent davant d'un tribunal que t'acusa d'alguna cosa que tu no has fet, sense advocat.
M'agradaria saber què se sent estant tancat en una habitació d'1,5 x 1,5 m2 amb el sòl de formigó, sense ventilació i amb la humitat xorrant per les parets durant vint dies.
M'agradaria saber què se sent estant tancat en una habitació sense ventilació i amb un pot on fer les meues necessitats fisiològiques.
M'agradaria saber què se sent estant cavant la tomba on quan l'acabe em pegaran un tir i cauré dins d'ella.
M'agradaria saber què se sent estant cinc dies sense que em deixen dormir absolutament res.
M'agradaria saber què se sent estant tres dies sense beure ni una gota d'aigua.
M'agradaria saber què se sent estant deu dies sense menjar res.
M'agradaria saber què se sent quan et toquen a la porta a les dotze de la nit en un país on governa una dictadura.
M'agradaria saber què se sent llegint un llibre prohibit per les autoritats.
M'agradaria saber què se sent seguent un blanc en un poble de pobres negres a l'Àfrica.
M'agradaria saber què se sent creuant l'Estret amb una patera.
M'agradaria saber què se sent treballant deu hores per vint euros.
M'agradaria saber què se sent treballant quinze hores al dia per un sol rosegó de pa florit.
M'agradaria saber què se sent quan la persona a la que més estimes et pega quatre hòsties.
M'agradaria saber què se sent estant lligat i mirant com cinc homes violen a la meua dona.
M'agradaria saber què se sent tenint les dues mans agarrant el coll d'un fill de puta d'estos.